Català

Localització del Pedrucho, escenari d'aquesta travessia
Imatge: Cartomur, modificada per Antonio Martinez "Xaloc"

VOLTA AL PEDRUCHO (15/7/2014)

El punt de partida i d’arribada d’aquesta travessia és el lloc anomenat El Pedrucho, al km 9 de La Manga. Aquest punt kilomètric representa la meitat exacta de La Manga urbana, que s’estén al llarg de 18 km, des de Cabo de Palos, al sud, fins a Veneziola, al nord.

Els 6 km restants del cordó litoral –que en total mesura 24 km- corresponen a La Manga natural, els arenys i salines de San Pedro, que s’estenen al nord de Veneziola fins al Mojón, protegits des del 1985 i separats de La Manga urbana per un conjunt d’illots.

Sortirem de la cala del Pedrucho, a la vora del Mar Menor, i ens dirigirem cap al sud per “saltar” a la Mediterrània en un dels punts més estrets de La Manga; llavors remarem 1,5 km cap al nord i tornarem al Mar Menor caminant escassos metres, remant cap al sud per atènyer la cala de la qual vam sortir.

Travessia de circumnavegació del Pedrucho
Imatge: Cartomur, modificada per Antonio Martínez "Xaloc"

Travessia de circumnavegació del Pedrucho
Imatge: Google Maps, modificada per Antonio Martínez "Xaloc"

Calcarenites del Pedrucho vora el Mar Menor

El Pedrucho és un llarg turó rocós que forma part d’un llindar d'arenisques calcàries d’uns 7 milions d’anys d’antiguitat (Miocè superior), sobre el qual molt després es van depositar masses de sorra. Dit llindar està submergit en gairebé tota la seua extensió, però aflora en aquest punt i en altres llocs de La Manga.

Durant segles, el Pedrucho ha tingut la funció de pedrera: les seues roques han ajudat a tapar els forats que les tempestes de llevant ocasionaven al litoral mediterrani de La Manga. Hui, el promontori es troba totalmente edificat, però les roques son visibles vora el Mar Menor.

Després d’aquesta lliçó de geologia ens endinsem amb la nostra planxa en les aigües del Mar Menor des de la cala del Pedrucho, una petita platja protegida pel turó. Hui és 12 de juliol i malgrat que és aviat, la calor ja estreny. Des de ponent comencen a arribar núvols que no aconsegueixen ocultar el sol.

La meua planxa Starboard Blend Camo Black 11.2 x 30 a la Cala del Pedrucho

Ultrapassem les xarxes antimeduses (parlaré d’aquestes “adorables” criatures en un altre post). A les envistes tenim l’illa del Baró, d’origen volcànic, com les altres 4 illes de la llacuna, i amb una antiguitat de 6,6 – 7 milions d’anys. Situada a només 2 km de La Manga, també és coneguda com a illa Major (amb els seus 104 m d’alçària és la més gran de les illes marmenorenques i de tota la costa murciana), però deu el seu nom més popular al baró de Benifaió, Julio Falcó d’Adda, qui a finals del segle XIX fou condemnat a viure-hi captiu després de matar un home en duel. Una vegada acabada la seua captivitat i enamorat de l’indret, el baró va manar la construcció del palauet neomudèjar que encara veiem hui dia. L'illa, protegida amb les figures ambientals de LIC (Lloc d'Importància Comunitària) i ZEPA (Zona d’Especial Protecció per a les Aus), és propietat privada, per la qual cosa está prohibit accedir-hi: continua en mans dels descendents del baró, sent la seua propietària actual Ana María Navarro Figueroa, marquesa de Sierra Nevada i mare de Natalia Figueroa, dona del cantant Raphael.

Illa del Baró, la més gran del Mar Menor

Ens dirigim cap al sud i deixem enrere la Punta del Pedrucho, pràcticament sepultada pels edificis. Ultrapassem la Punta del Pedruchillo, on de nou aflora el llindar de calcarenita. Passem vora el petit embarcador de la companyia Solaz Lines, els vaixells de la qual travessen el Mar Menor mostrant al visitant els llocs d'interès.

Punta del Pedrucho i promontori del mateix nom, vistos des del Mar Menor

Punta del Pedruchillo i embarcador de Solaz Lines

A l’horitzó distingim el Cabezo de la Fuente: amb els seus 342 m d'alçària és l'emblema del parc natural de Calblanque, que compta amb 13 km de costa mediterrània salvatge protegida des del 1987.

El Cabezo de la Fuente, que forma part de les Serralades Bètiques, presideix el sud del Mar Menor

A la urbanització del Pedruchillo, construïda sobre la punta rocosa, es troba l'escola nàutica del mateix nom, on podeu llogar planxes de SUP.

Punta del Pedruchillo i urbanització del mateix nom, a la vora del Mar Menor

Tombem cap al est (a la nostra esquerra, ja que anem remant cap al sud) per desembarcar a la platja del Pedruchillo, al costat del resturant Área Sunset, a la terrassa del qual es celebren casaments coïncidint amb la solpostada.

Platja del Pedruchillo, terrassa Area Sunset i escola nàutica

A pocs metres de la vora passem al costat d'un parc aquàtic d’inflables, que a aquesta hora del matí (cap a les 10) encara no han ocupat els xiquets.

Inflables al Mar Menor vora els edificis Hawaii

Una vegada a la platja del Pedruchillo, amb la planxa sota el braç, creuem –amb compte- la Gran Via de La Manga i caminant uns 200 m al costat dels edificis Hawaii 5, arribem a la Mediterrània.

Gran Via de La Manga: a l'esquerra el Mar Menor i la Punta del Pedruchillo; a la dreta, els edificis Hawaii

A les envistes tenim l’illa Grossa, el nom de la qual es d’origen català, gens sorprenent si tenim en compte que en la conquesta i repoblació de la franja costanera de l'antic regne de Múrcia va tenir gran importància l'element humà d'aquesta procedència. D'origen volcànic com les 5 illes del Mar Menor i amb la mateixa antiguitat (6,6 -7 milions d'anys), la Grossa es troba a 2,5 km de La Manga i rere la seua característica silueta, de 98 m d’alçària màxima, es van refugiar pirates barbarescos fins al segle XVIII.

Protegida amb les figures ambientals de ZEPA i LIC, també posseeix un important patrimoni arqueològic submergit que fa palès l'importància d'aquesta illa com a punt de referència per a la navegació, des de les incursions  fenícies fins als nostres dies. Precisament aquest estiu de 2014, l’Asociación de Amigos del Museo Nacional de Arqueología Subacuática (AdARQVA), situat a Cartagena, i Arqueomar, empresa especialitzada en arqueologia, de Cabo de Palos, han presentat el Proyecto Isla Grosa, els objectius del qual són estudiar i posar en relleu els jaciments de l’entorn d’aquesta illa i posar en marxa una escola d’arqueologia subaquàtica. SUPLaManga aplaudeix aquesta excel.ent iniciativa, que sense dubte suposarà un gran atractiu per al turisme cultural a La Manga.

Platja del Pedrucho, Mar Mediterrani i Illa Grossa

Estem a la platja més llarga de La Manga: 9 km de sorra que s’estenen, formant un gran arc obert a llevant, des del Monte Blanco, al sud, al punt kilomètric 3, fins al dic de Puertomayor, al nord, al punt kilomètric 12. Aquesta enorme platja, que mai no veurem atapeïda de gent (ni tan sols hui, dissabte 12 de juliol), manca d'un nom únic, per la qual cosa cada tram es coneix amb una denominació diferent. El sector al qual acabem d'arribar rep el nom de Platja del Pedrucho, pel promontori rocós que va servir de suport a les sorres d'aquesta zona de La Manga.

La platja del Pedrucho, al km 9 de La Manga, no coneix les aglomeracions

Ens endinsem en la Mediterrània amb la nostra planxa. Una vegada a una distància prudencial dels banyistes, remem en direcció nord, costejant i gaudint de la lleugera brisa que s'ha aixecat. En aquesta remada lineal d’aproximadament 1,5 km, veiem vora la platja zones d'edificis combinades amb zones de xalets; aquestes últimes presenten una baixíssima ocupació fins i tot en ple agost, la qual cosa constitueix un dels grans atractius de La Manga: mai no hauràs de barallar-te amb el teu veï per haver posat la seua tovallola massa a prop de la teua!

Els edificis Hawaii vistos des de la Mediterrània

El barri del Pedrucho des dels edificis Hawaii: a la dreta, el Mediterrani; a l'esquerra, el Mar Menor

Mentre remem cap al nord, en paral.lel a la zona de xalets que ocupa el sector central de la platja del Pedrucho, els núvols avancen amb rapidesa des del Mar Menor, però van desapareixent gràcies a la brisa de llevant, que arrissa lleugerament la superfície de la Mediterrània.

Els núvols arriben a la Mediterrània des del Mar Menor, però no aconsegueixen ennuvolar el cel

Dissabte 12 de juliol de 2014: Tot l'espai del món a la platja del Pedrucho!

Tram central de la platja del Pedrucho, ocupat per xalets; darrere els edificis es troba el Mar Menor

Deixem enrere la zona de xalets i atenyem la zona nord del barri del Pedrucho, remant davant les urbanitzacions Villa Morena i Los Ibicencos.

D'esquerra a dreta: els edificis Villa Morena, Ibicencos i Martinique, des de la Mediterrània

Urbanització Los Ibicencos, a l'extrem nord del barri del Pedrucho

Després de remar 1,5 km arribem davant la guingueta La Paillote, que des del 2002 aporta un toc francès (concretament marsellès) a la platja del Pedrucho. Desembarquem i ens refugiem una estona sota els para-sols de la guingueta, on podem recuperar forces bevent un refresc mentre observem la silueta de la Grossa a l'horitzó.

El toc chic marsellès de la guingueta La Paillote

La meua planxeta Starboard "descansant" a La Paillote

Amb la planxa sota el braç, deixem La Paillote i creuem de nou la Gran Via, aquesta vegada en direcció al Mar Menor. Passem vora l’edifici Martinique, que es troba al km 10 de La Manga, i després d’escassos metres arribem a la petita platja que hi ha al peu.

Vista des de l'onzè pis de l'edifici Martinique: a l'esquerra,  la Mediterrània,
que acabem de recórrer; a la dreta, ens espera el Mar Menor

Ens endinsem una mica en el Mar Menor i remem cap al sud, buscant la cala del Pedrucho. En aquest tram del litoral marmenorenc de La Manga, l’avinguda principal es va construir, fa 50 anys, damunt la platja, sepultant-la sota el ciment, amb l’objectiu d’obtenir més espai edificable a la façana mediterrània. El petit i bonic passeig marítim que voreja la Gran Via en aquest sector, amb bancs orientats al mar i vistes a l'illa del Baró, no aconsegueix amagar l'atemptat ambiental que s'hi va cometre. Sense comentaris!

Les urbanitzacions Ibicencos i Villa Morena vistes des del Mar Menor

Passem devant la Punta del Bolondo, hui prácticament sepultada sota l’edifici Dominique, i flanquejada per dues petites cales que es van salvar de la fúria urbanitzadora.

D'esquerra a dreta: edificis Martinique, Ibicencos, Villa Morena i Dominique, aquest últim damunt El Bolondo

Immediatament distingim els estreps rocosos del turó del Pedrucho, i la cala des de la qual vam iniciar la nostra travessia de circumnavegació d'aquest sector central de La Manga. En total hem realitzat un recorregut d'uns 3,5 km remant pel Mar Menor i la Mediterrània.

Cala del Pedrucho vora el Mar Menor, inici i final de la nostra travessia

Els vostres comentaris són benvinguts! Fins la propera travessia!

 L'ESCENARI DE LES MEUES TRAVESSIES (05/07/2014)

Després d'un any d'inactivitat virtual, reprenc el blog amb la intenció de no abandonar-lo, i agraïsc les visites que he tingut durant aquests mesos. Dedicaré aquest post a explicar breument com es va formar La Manga i a destacar els valors naturals dels seus dos mars, escenari de les meues travessies de SUP. 

Els dos mars de La Manga: Menor a l'oest i Mediterrani a l'est

El procés d’acumulació de les sorres que van formar La Manga va començar fa uns 125.000 anys. Un conjunt d'elements rocosos volcànics i sedimentaris, que havien sorgit uns 7 milions d'anys abans, arrenglerats a la boca d'una àmplia badia limitada al sud pel cap de Pals, va servir com a suport a les sorres que, mogudes pels corrents marins, baixaven des de la gola del riu Segura. Les fletxes sorrenques que hi van sorgir, cada vegada més compactes i comunicades entre elles, van arribar a separar l’antiga badia de la Mediterrània oberta, formant-se així La Manga i la llacuna litoral del Mar Menor.

El Mar Menor i l'illa del Baró

El Mar Menor, que banya el litoral oest de La Manga, és una llacuna hipersalina de forma triangular, amb 135 km2, 21 km de llargària de nord a sud, 11 km d’amplària màxima i 72 km de perímetre. La seua pregonesa mitjana és de 3,6 m, encara que la major part dels seus fons (el 56% de la seua superfície total) es comprèn entre 5 i 6 m. L’alt percentatge d’hores de sol que rep aquesta llacuna fa que les seues aigües siguen temperades (presenten una temperatura mitjana d’11ºC a l’hivern i 30ºC a l’estiu) i amb un índex de salinitat molt superior a les de la Mediterrània.

La Mediterrània i l'illa Grossa

Es tracta d’un espai únic a Europa, un fràgil i complex ecosistema amb remarcables valors naturals, objecte de nombroses figures de protecció mediambiental que, dissortadament, no aconsegueixen frenar les agressions periòdiques: Àrea de Protecció per a la Fauna (APF), Aiguamoll d'Importància Internacional de Ramsar, Zona Especialment Protegida d'Importància per a la Mediterrània (ZEPIM), Lloc d'Importància Comunitària (LIC), Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA).

La Mediterrània, que banya el litoral est de La Manga, tampoc no es queda enrere pel que fa a qualitat mediambiental: declarats LIC i ZEPIM, els fons de l'illa Grossa-El Farallón i de Cap de Pals-illes Formigues, amb extenses praderies de Posidonia oceanica i espectaculars restes de naufragis, són alguns dels millors llocs del Mare Nostrum per a la pràctica del busseig.

I ara… llancem la planxa al mar?

LA MANGA, DOS MARS PER AL SUP (15/08/2013)

Planxa de SUP Starboard Blend, Cala del Pino, La Manga

El SUP (Stand Up Paddle) és un esport de lliscada sobre l’aigua, que consisteix en remar dempeus, com indica el seu nom en anglès, damunt d’una planxa de surf.

Conegut pels polinesis des de fa més de 500 anys, el SUP reapareix als anys 60 del segle XX a Hawai, quan els monitors de surf de Waikiki, dempeus damunt les seues planxes i impulsats per un rem, assistien els turistes que aprenien a surfejar. Com a esport modern és de l’any 2000 ençà quan el SUP, també conegut com a paddle surf, es popularitza i s’estén arreu del món. Així, el 2009 se celebra el 2n Campionat d’Espanya de SUP al lloc on em trobe, La Manga, en la costa sud-oriental espanyola, a la Regió de Múrcia.

Mapa de La Manga i els seus dos mars
Imatge: Cartomur. Modificada per Antonio Martínez "Xaloc"

La Manga és un cordó litoral, una barra sorrenca de 24 km de llargària que s’extén, en sentit sud-nord, des de Cabo de Palos fins al Mojón. Amb una amplada variable entre els 100 i 1000 metres, está banyada en tota la seua llargària per dues masses d'aigua: a l'est, la Mediterrània; a l'oest, la llacuna hipersalina coneguda com a Mar Menor, amb 135 km2 i una pregonesa màxima de 7 metres, que es comunica amb mar oberta mitjançant diverses goles.

Avui, i malgrat haver patit l’alteració irreversible del seu paisatge després de 50 anys d'urbanització sistemàtica, La Manga, amb 3.000 hores de sol anuals, temperatures suaus i el seu doble front marítim, és una destinació excepcional per a la pràctica del SUP durant tot l’any: podem començar la nostra travessa en el Mar Menor, amb aigües poc pregones i habitualmente tranquil.les, ideals per a iniciar-nos-hi; i quan vulguem, desembarquem en la platja més propera, i amb la planxa sota el braç, caminem 200 metres, creuant l’avinguda principal, i arribem a la Mediterrània, que ens ofereix aigües més mogudes i exposades als vents de llevant. On més trobeu això?

Els dos mars de La Manga t'esperen

Si La Manga és un escenari magnífic per al SUP, aquest esport, respectuós amb el medi ambient i reflex de l'aloha kai (l’amor per la mar, valor fonamental entre els antics hawaians), sembla fet per a La Manga: els seus dos mars ja han patit prou agressions des dels anys 60, i necessiten formes d’esplai compatibles amb la preservació de la seua riquesa natural.

Solpostada a La Manga: el Mar Menor i l'illa del Barón

Amb aquest blog pretenc donar a conèixer les meues travesses en planxa de SUP pels dos mars de La Manga, compartint amb vosaltres platges on no cal matinar per posar-hi la tovallola, l'espectacle commovedor del sol sortint per la Mediterrània i posant-se pel Mar Menor, illes de llegenda, el so del rem submergint-se en l'aigua, els crits de les gavines o dels xatracs menuts, mil i una curiositats d'aquest indret privilegiat. La Manga us espera. No us oblideu de la planxa de SUP!